Durant 40 anys, en Salvador ha cultivat peres amb cura, esforç i una fe que mai no se li acaba. Cada temporada ho dona tot pels seus arbres, amb l'esperança que la seva fruita conquereixi paladars. Però any rere any, els que haurien de ser fruits dolços, acaben carregats de “peròs”.
Aquesta setmana, les seves peres han tornat a les nostres caixes de TALKUAL i, com cada any: us han encantat. I com que a TALKUAL creiem que darrere de cada fruita hi ha una història real, avui volem compartir la d'en Salvador.
Mitja vida entre pereres
En Salvador porta quatre dècades entre camps, sota el sol d'estiu de Lleida, el fred i la boira de l'hivern i les sorpreses del cel. Cultiva peres Ercolini, una varietat deliciosa, petita i dolça, que molts experts consideren de les millors pel seu sabor intens.
Aquest any, les peres han sortit més petites. Algunes fins i tot amb petites cicatrius causades per tempestes inesperades. Als ulls de molts, això és un defecte. Per a en Salvador —i per a qui realment aprecia la fruita de veritat— és tot el contrari: més dolçor, més sabor, més autenticitat.
“Acostumem a rebutjar el que no entra pels ulls... però no ho entenc. De vegades, quan soc al supermercat, m'acosto on hi ha la fruita i penso que és normal que la gent no mengi gens de fruita. És que no fa olor, no té gust... sembla qualsevol cosa menys fruita. Semblen una ceba.”
Els reptes invisibles del camp
L'estiu pica fort, la fruita madura... i cal collir. Però cada any és més difícil trobar gent disposada a treballar al camp: són molts metres, molta calor, i un parell de mans. La fruita no espera, i el que no es cull, es perd.
I aquí no s'acaba la cosa. Qui arriba a collir, ho fa sense saber si aquell esforç portarà alguna cosa a canvi. Perquè el més dur comença després:
“Primer pagues per plantar, per cuidar, per adobar, per regar, per complir normatives, per collir… però no saps si recuperaràs res de tot això. I ja no parlem de beneficis. Fins que no veus la teva fruita col·locada en una línia de venda, gairebé no pots respirar tranquil. Sempre estàs a la corda fluixa. De vegades ni paguen. O paguen tan poc que no cobreixes ni el que hi has invertit.”
La fruita lletja, la més bona
Amb la fruita, especialment, els consumidors —i al final les grans superfícies— acostumen a ser molt exigents amb el que es veu per fora. El que no llueix perfecte, moltes vegades ni tan sols es considera.
Però el que poca gent sap és que, en la majoria dels casos, la fruita amb pitjor aspecte estètic és la més saborosa. Quan una pera és petita, o té una cicatriu causada per la calamarsa o el sol, no vol dir que estigui en mal estat. Al contrari: acostuma a tenir més concentració de sucres i a estar al punt just de maduració.
“Una marca a la pell no li treu qualitat. Al revés: probablement és més bona que moltes de les que brillen als prestatges del supermercat. Però quan passes pels controls de qualitat de les grans superfícies, tot són peròs: que si la forma, que si la mida, que si la pell. Molt poques vegades es prioritza el sabor o el contingut en sucres abans que l'estètica."
Un altre tipus de mercat, un altre tipus d'esperança
Ja fa temps que a TALKUAL treballem amb en Salvador. No només coneixem la seva fruita, també coneixem el seu esforç, la seva constància i tot el que li ha costat tirar endavant amb els seus camps. Perquè quan tot juga en contra, tenir una sortida justa no és només una qüestió econòmica, és una qüestió de dignitat.
"TALKUAL té un altre tipus de mercat, em donen una sortida diferent. Aquí no importa si la pera és més grossa o més lletja, el que importa és que sigui bona. I això ho agraeixes. Perquè veus que hi ha gent que sí que valora la feina del camp. Si no fos per això… aquests camps ja no serien meus.”
Les peres d'en Salvador han arribat aquesta setmana a les vostres caixes. No són perfectes per fora, però són delicioses per dins.
Gràcies als qui sou a l'altra banda per fer-ho possible. Gràcies, Tribu!
