Volem donar visibilitat i ser un altaveu per a aquelles organitzacions que treballen cada dia i lluiten contra les injustícies de la societat, per això avui compartim l'entrevista feta a Laura Martos, de l'organització Enraíza Derechos, en què explica la seva missió i la seva feina perquè totes les persones puguin gaudir dels seus drets.
Què feu a Enraíza Derechos i a què doneu suport?
Enraíza Derechos treballa des de fa més de 35 anys per un món sense fam i sense pobresa, sostenible i en igualtat, en què totes les persones puguin gaudir dels seus drets.
Tant a Espanya com a països d'Àfrica i Amèrica Llatina, treballem en la promoció d'una alimentació justa i sostenible, la cura del medi ambient, el foment de la igualtat de gènere i, de manera més àmplia, l'impuls d'una Agenda 2030 que promogui les transformacions que el nostre país i el nostre món necessiten.
Quins són els vostres valors?
Valors com la justícia, la coherència, la transparència, la qualitat i la proximitat caracteritzen totes les nostres actuacions. Treballem per un món en què els drets humans i la justícia social, ambiental, econòmica, alimentària i de gènere siguin una realitat per a totes les persones.
Com treballeu i en quin territori?
Enraíza Derechos sempre treballa en processos a llarg termini, amb aliances estratègiques i buscant capgirar els problemes des de la mateixa arrel, coneixent a fons les seves causes estructurals per poder abordar-les.
En països com Moçambic, el Senegal, el Perú i Bolívia, treballem mà a mà amb les organitzacions agricultores i institucions públiques locals en programes de lluita contra la fam i la desnutrició crònica infantil. També acompanyem les dones d'aquests països, a través de les seves organitzacions, en el seu camí cap a una vida lliure de violències i en què puguin exercir els seus drets econòmics: és a dir, accés a la titularitat de la terra, al crèdit i als recursos productius, així com de participació en els espais de decisió i la vida pública.
A Espanya la nostra principal línia de treball s'orienta a la reducció del malbaratament alimentari, una problemàtica amb un enorme impacte ambiental i social, que contribueix a augmentar la fam a escala global. Així, des de fa més d'una dècada, promovem la implicació ciutadana (a través de la iniciativa yonodesperdicio.org) i d'altres actors de la cadena alimentària per posar fre al malbaratament alimentari, una problemàtica amb enormes conseqüències ambientals, socials i econòmiques. A través de la investigació, la sensibilització i la formació a la ciutadania, les empreses i els qui prenen decisions, promovem la conscienciació, el canvi d'hàbits personals i la mobilització col·lectiva per exigir polítiques públiques i corporatives més sostenibles que contribueixin a disminuir aquest greu problema.
Acompanyar les empreses del sector alimentari perquè avancin cap a la sostenibilitat del seu model de negoci també és entre les nostres prioritats d'actuació a través de la iniciativa AlimentaODS.
Alguna iniciativa que vulgueu donar a conèixer i animar la població a unir-s'hi, i per què?
Acabem de llançar la campanya #STOPCrisisAlimentaria per denunciar que ens enfrontem a la tercera crisi alimentària mundial en 15 anys. Massa crisis en tan poc temps no són casualitat. Hi ha múltiples causes, però una de sola que les engloba: el sistema alimentari mundial no funciona. Per què?
Perquè els sistemes alimentaris nacionals, sobretot dels països empobrits, tenen una alta dependència de la importació d'aliments bàsics i inputs per a la producció, com els fertilitzants; els mercats de cereals i aliments bàsics són poc transparents i juguen a l'especulació, provocant pobresa i fam en la població més vulnerable; les conseqüències del canvi climàtic afecten més els països empobrits i en risc de crisi alimentària, que són els que menys hi contribueixen; i els conflictes són una de les principals causes de la fam, però a més, la invasió d'Ucraïna ha impactat en el mercat global de cereals, disparant-ne el preu de manera exponencial.
Entre el 2019 i el 2021, a causa de la pandèmia, el nombre de persones famolenques es va incrementar en 150 milions, superant els 800 milions. Amb la guerra a Ucraïna i els forts efectes del canvi climàtic, el 2022 serà encara més dramàtic. Si no fem res per remeiar-ho, tornarem a viure de manera recurrent noves crisis alimentàries, que deixen indefenses milions de persones.
De vegades, davant d'un problema tan gran com la fam, ens paralitzem perquè no sabem què fer. Però tots, des del nostre àmbit, podem fer alguna cosa:
- Prendre consciència: El primer pas és conèixer com funciona el nostre sistema alimentari, el seu impacte ambiental i per què és incapaç de proporcionar a tota la població l'alimentació que necessita quan al món es produeixen més aliments dels necessaris.
- Revisar el nostre model d'alimentació i intentar adoptar hàbits més responsables, consumint productes de proximitat, preferiblement de producció agroecològica i amb baixa petjada de carboni, reduint el consum de carn i evolucionant cap a dietes més riques en cereals, llegums, fruites i verdures.
- Revisar el nostre malbaratament d'aliments i treballar per reduir-lo. També pots signar la campanya #LeySinDesperdicio per fer pressió i aconseguir una llei realment transformadora al nostre país.
- Evitar productes d'estalvi financer que impliquin inversions especulatives amb aliments o béns de primera necessitat.
- Exigir als governs que dediquin més inversió a les polítiques de lluita contra la fam i que promoguin sistemes alimentaris sostenibles, a través de campanyes que desenvolupin col·lectius o organitzacions especialitzades, o revisant els programes electorals i exercint el teu vot en conseqüència.
- Pots difondre des dels teus comptes a les xarxes socials informació sobre les fallades dels sistemes alimentaris, el seu impacte ambiental i la seva incapacitat per garantir el dret a l'alimentació de totes les persones.
- Col·labora amb la campanya #STOPCrisisAlimentaria. Uneix-te a la comunitat de persones que aposten per un món sostenible, sense fam i sense pobresa.
Quantes persones hi ha darrere d'Enraíza Derechos? Col·laboreu amb alguna altra entitat?
Som un equip multidisciplinari format per 14 persones, amb una àmplia experiència en les nostres àrees d'especialització. A més de l'equip tècnic, s'hi sumen voluntaris/àries, associats/ades, les organitzacions i institucions amb què treballem als països i les més de 88.000 persones que participen en els projectes de Bolívia, Moçambic, el Perú i el Senegal.
També comptem amb el suport de socis/sòcies, empreses, fundacions i administracions públiques que confien en els nostres projectes i els financen econòmicament.
Per això, Enraíza Derechos és més que una associació. El treball en xarxa forma part de la nostra identitat. Col·laborem i teixim aliances amb més de deu xarxes d'ONG, a Espanya i als països on treballem.
En quins punts creieu que us assembleu a TALKUAL?
- La lluita contra el malbaratament d'aliments és un eix fonamental de la nostra feina. No podem malbaratar aliments quan més de 800 milions de persones passen fam a tot el món. A més, suposa un malbaratament de recursos naturals i de diners.
- Alimentació justa i sostenible: creiem que tothom es mereix tenir accés a aliments de proximitat, frescos i saludables. Cal que avancem cap a sistemes alimentaris justos i sostenibles, que donin suport a l'agricultura familiar i promoguin la producció i el consum responsable.
- Conscienciació, sensibilització i activisme per canviar el model actual insostenible i apostar per altres formes de produir, de consumir, d'alimentar-nos més sostenibles i saludables que minimitzin l'impacte mediambiental, el malbaratament alimentari i la fam.
