Cada vegada que obres una de les nostres caixes, també estàs obrint una història. De vegades és rodona com una síndria, d'altres més tòrcida que un cogombre, però sempre hi ha algú al darrere: mans que sembren, reguen, recullen. Gent que es lleva més d'hora que el sol i que, tot i que no sempre es vegi, està sostenint el sistema alimentari des de l'arrel.
Avui volem explicar-te una d'aquestes històries. No perquè sigui la més espectacular —tot i que té el seu punt—, sinó perquè representa moltíssims agricultors espanyols que viuen el mateix cada dia sense que ningú els escolti.
Quan tries TALKUAL, també tries posar-li cara a qui cultiva el que menges, a qui lluita per donar valor al que produeix, que no vol llençar ni regalar el que cria amb esforç, i que mereix que la seva feina es reconegui més enllà de l'aspecte d'una fruita o verdura.
Avui volem que coneguis en Juan Miguel, o com el pots trobar a les xarxes, @agrosuareez. Té 30 anys, però porta tota la vida entre hivernacles a Adra, Almeria, un dels principals pols d'agricultura d'Espanya. El seu no és una moda ni una aposta d'última hora: és herència, passió i molta, molta terra sota les ungles. Des que va agafar la seva primera finca als 18 anys, cultiva tot tipus d'hortalisses: albergínia, tomàquet, carbassó, cogombre, meló, síndria... Tot i que el seu preferit és el pebrot.🫑
Tot i que no treballem amb ell i el seu producte de manera directa, compartim alguna cosa més profunda: una manera d'entendre el camp, el producte nacional i el valor del que moltes vegades es queda fora sense motiu. La seva història ens representa, i per això volem que tu també la coneguis.
Així que hem unit forces per visibilitzar el que altres prefereixen amagar: que sí, es rebutja producte per no tenir la mida "correcta", que sí, hi ha una altra sortida possible, i que sí, els agricultors locals també tenen veu, encara que el mercat s'obstini a ignorar-la.
L'altra cara de l'agricultura
En Juan Miguel no té una gran empresa al darrere ni un gabinet de màrqueting. Té les mans curtides, les eines sempre a mà (diu que sempre porta una aixada i una tenalla al cotxe, "per si de cas"), i una història com la de molts petits agricultors locals: lluitar contra un mercat que no sempre valora l'esforç que hi ha darrere del producte local de temporada.
"A Almeria solen comprar tot el gènere, però el paguen molt menys si té algun defecte… I de vegades, directament, ens hem vist en la tessitura de haver de llençar o gairebé regalar fruita amb diferències físiques" - assegura en Juan Miguel.
Molts creuen que això ja no passa, però en Juanmi, o qualsevol que hagi hagut de veure com el seu esforç de mesos es paga a preu de riure —o pitjor encara, es malbarata— només per no complir amb les exigències estètiques d'un mercat cada vegada més desconnectat del camp, no opinen el mateix.
Imperfecte no vol dir en mal estat
Tot i que realment les exigències estètiques de les fruites i verdures resideixen en nosaltres mateixos, ningú s'ha parat mai a explicar-nos la diferència entre una fruita o verdura en mal estat i una imperfecta.
És per això que busquem el conegut: volem aliments amb colors bonics, que brillin, que estiguin rectes, sense cicatrius, d'una mida "estàndard", i les grans superfícies només busquen satisfer la nostra demanda. Sempre ho hem volgut tot perfecte, hem pensat que això era el bo i tot el que en sortís era dolent.
Quan en Juanmi va conèixer en Marc i l'Oriol —els fundadors de TALKUAL— van connectar de seguida. Hi havia bona energia, coincidències a fires, converses pendents. Però recentment hem col·laborat directament —i com ell mateix diu, "les ganes eren en totes dues parts".
"Gràcies a la vostra feina, el consumidor està entenent que tot i que canviï la forma, el gust continua sent el mateix. I que el producte nacional és collonut."
Cultivar, resistir, parlar clar
En Juanmi ho té claríssim:
-
L'agricultura almeriense no és com la pinten. Hi ha controls, anàlisis constants, i s'utilitza control biològic abans que químics.
-
La seguretat alimentària és més present que mai.
-
I si algú en dubta, que se'n vagi un matí amb ell al camp. Sense filtres. Que ho vegi amb els seus propis ulls.
De la seva terra a la teva caixa (i de la seva història, a la teva taula)
Ens fa molta il·lusió poder-te acostar la seva història, i la d'altres tants amb qui treballem colze a colze.
Els nostres agricultors locals són el pilar de la Tribu TALKUAL. Sense ells no hi hauria caixes, ni històries, ni tomàquets lletjos que saben a glòria. Són qui resisteix entre la incertesa, les condicions injustes i la invisibilitat del camp.
Gent com en Juanmi, que lluita cada dia per donar valor al que produeix, que no vol llençar ni regalar el que cria amb esforç, i que mereix que la seva feina es reconegui més enllà de l'aspecte d'una fruita o verdura.
I tu? Què veus quan obres una de les nostres caixes? Esperem que una miqueta del cor de gent com en Juanmi. Perquè darrere de cada verdura imperfecta hi ha una història real. I moltes vegades, un pebrot que ha sobreviscut a més coses que tu un dilluns al matí. 😉
